La ruta de les gompes

37930429676_9488799fae_k

No hauríem pogut escollir un lloc millor per carregar bateries que Gyanak Mani, i és que acabem passant-hi una setmana sencera. Situat a tres quilòmetres de Yushu, Gyanak Mani és el trampolí cap a l’ànima de la cultura tibetana. Milers de pelegrins i devots d’arreu de la geografia del Tibet es congreguen al petit poble de Gyanak per realitzar la kora —la circumnavegació— al voltant d’una enorme col·lecció de pedres sagrades, gravades a mà amb mantres i oracions budistes, mentre giren amb energia els molinets d’oració. Continua llegint

Anuncis

El sostre del món

Des dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, es van tancar les portes del Tibet a viatgers independents. Tanmateix, la geografia tibetana inclou, a més de la restrictiva Regió Autònoma del Tibet (TAR), les antigues províncies tibetanes de Kham i Amdo, que avui dia pertanyen administrativament a les províncies xineses de Qinghai i Sixuan. El 60% de la població tibetana viu en aquest remot territori conegut com Tibet oriental, i es creu que és allà on millor es conserva i perviu la cultura tibetana. A través de pistes i senders que els xinesos s’encarreguen d’asfaltar a ritme vertiginós, es pot explorar una regió que rep pocs occidents. Incomptables són les joies per descobrir, como els nòmades Golok de l’altiplà, orgullosos Khampa lluint amulets de jade, iurtes fetes amb llana de iac, una infinitat de ports per damunt dels 4.000 metres i sagrats monestirs budistes. Pedalar pel Tibet oriental s’escriu amb majúscules. Continua llegint

Per terres de berbers

32

Mentre sona el cant del muetzí amb la puntualitat d’un despertador suís, pujo a la terrassa superior del cèntric riad on m’allotjo a través d’unes escales summament estretes. Encara és de negra nit, però puc guaitar les primeres passes d’aquest fresc dissabte de finals de desembre: la dona refeta que va a buscar el pa, el taxista impuntual que recull uns clients a corre-cuita, i les persianes descolorides dels comerços que s’aixequen amb peresa. Marràqueix es treu les lleganyes dels ulls i comença a badallar. Continua llegint

Més que un lloc de pas

30

Per a molts cicloturistes, Panamà ha estat sovint considerat un país de pas, una resclosa que enllaça l’Amèrica Central amb la seva germana del sud. Gran part d’aquests el travessen a corre-cuita a lloms de la famosa columna vertebral de Llatinoamèrica, la Panamericana, una via tan congestionada i poc interessant com la Gran Via un divendres a les sis la tarda. Però en el meu cas tinc quasi tres setmanes per descobrir els tresors que amaga Panamà i que tan sols permet observar de reüll a qui viatja sense pressa. En realitat, jo també havia planificat de creuar-lo a tot drap. I sort que no va ser així. Continua llegint

Al compàs del ‘Pura vida’

14

Viatjar consisteix a saber-se adaptar a les particularitats d’un nou país. Si es viatja amb bicicleta, a més, la vulnerabilitat a la que s’està exposat obliga a desenvolupar habilitats desconegudes fins aleshores. Per exemple, a Etiòpia s’aprèn a resguardar-se de les pedrades dels menuts amb un sentit de l’anticipació magistral. A Kirguizistan, l’estómac adquireix una quarta dimensió per tal de sobreviure al cumús. I, a Guatemala, s’entenen a la fi els principis de la gravetat mentre s’agonitza en un dels seus pendents. Costa Rica no és una excepció, així que ara em tocarà fer de malabarista. Per una banda, per resistir les fuetades del vent, i per l’altra, pels preus desorbitats. Continua llegint