Per terres sagrades

Un noi i una noia adolescents custodien amb posat seriós la barrera del control militar que dóna accés a Jenin. Vesteixen un uniforme de color maragda adornat amb un comandament de ràdio, munició de recanvi i un pegat amb l’estrella de David. Tots dos subjecten metralletes de gran tamany amb la naturalitat dels actors, i alcen el palmell de la mà en senyal de stop en veure’m arribar amb bicicleta. Continua llegint

Anuncis

Descalç sobre la terra nua

La selva tropical

Antananarivo, o Tana, com popularment es coneix la capital de Madagascar, és una d’aquelles ciutats africanes que desperta poc interès per culpa del tràfic caòtic, l’aire contaminat que deshonora un cel blavós, i el vaivé suïcida dels taxi-brousse, unes llaunes de sardines posseïdores del rècord mundial de passatgers a l’interior i que pul·lulen per la metròpoli al ritme de bafles distorsionats. Com a mínim, això pensem en Miquel –el meu company de batalles del Tibet oriental– i jo mentre ens escapolim d’aquest bullici direcció al nord per uns carrers farcits de comerciants, motocicletes amb tres passatgers i algun carro de tracció animal esventrat. Curiosament, quinze quilòmetres més endavant sembla que estiguem en un altre país. Del caos a l’assossegament, de la urbs al rural. Continua llegint

L’ocre que ho inunda tot

El color de pedra calcària de les muntanyes que rodegen Amman, la capital del Regne Haiximita de Jordània, ho inunda tot. I ho fa de tal manera, que, fins i tot, queden en segon pla les carreteres farcides de taxistes amants del clàxon; la modernitat expressada en veu baixa en una societat que encara va de la mà del tradicionalisme religiós; la flaire de kebab especiat entremesclada amb enganxifosos dolços locals; o el fet que el país descansa enmig d’una de les zones més sensibles del món. Continua llegint

La ruta de les gompes

37930429676_9488799fae_k

No hauríem pogut escollir un lloc millor per carregar bateries que Gyanak Mani, i és que acabem passant-hi una setmana sencera. Situat a tres quilòmetres de Yushu, Gyanak Mani és el trampolí cap a l’ànima de la cultura tibetana. Milers de pelegrins i devots d’arreu de la geografia del Tibet es congreguen al petit poble de Gyanak per realitzar la kora —la circumnavegació— al voltant d’una enorme col·lecció de pedres sagrades, gravades a mà amb mantres i oracions budistes, mentre giren amb energia els molinets d’oració. Continua llegint

El sostre del món

Des dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, es van tancar les portes del Tibet a viatgers independents. Tanmateix, la geografia tibetana inclou, a més de la restrictiva Regió Autònoma del Tibet (TAR), les antigues províncies tibetanes de Kham i Amdo, que avui dia pertanyen administrativament a les províncies xineses de Qinghai i Sixuan. El 60% de la població tibetana viu en aquest remot territori conegut com Tibet oriental, i es creu que és allà on millor es conserva i perviu la cultura tibetana. A través de pistes i senders que els xinesos s’encarreguen d’asfaltar a ritme vertiginós, es pot explorar una regió que rep pocs occidentals. Incomptables són les joies per descobrir, com els nòmades Golok de l’altiplà, orgullosos Khampa lluint amulets de jade, iurtes fetes amb llana de iac, una infinitat de ports per damunt dels 4.000 metres i sagrats monestirs budistes. Pedalar pel Tibet oriental s’escriu amb majúscules. Continua llegint