Kinnaur i Spiti

P1000802“Welcome to India, my friends». Aquestes són les paraules del taxista suicida que ens porta a Shimla, punt inicial de la nostra ruta, després de passar un parell de dies a la caòtica Nova Delhi. És la introducció perfecta al manual de supervivència amb bicicleta a l’Índia.

Shimla és la capital de l’estat indi d’Himachal Pradesh, districte que tot just fou obert als estrangers al 1989. En aquest districte predomina la religió hinduista, com també fortes creences i valors culturals.

1

P1000469 P1000498 P1000546Ens trobem a la vall de Kinnaur, a prop de la frontera amb el Tibet. El nostre voltant arrebossa d’un color verd elèctric. Som en una terra de valls profundes i mirades de faccions orientals. Després de meravellar-nos observant els agressius atacs dels micos als cotxes que passen, emprenem la marxa. Una fina capa de pluja ens acompanya durant les primeres jornades de pedaleig. Viatgem lleugers d’equipatge i, tot i així, els músculs es queixen dels forts pendents que recorrem dia rere dia. I també hi ha altres parts dels nostres cossos que també pateixen, com el famós picant del menjar indi, que ja ha començat a fer estralls als nostres estómacs.

P1000531 P1000569Amb 105 km a les cames i un últim port de 17 km, avui descansarem al temple Bhimkhali, a Sarahan, un dels més atractius de la regió. Per primera vegada tastem la cuina tibetana: momos (panades de carn o verdura), chowmein (espaguestis) i txai (te). Arribem a Reckong Peo amb l’obligació de tramitar l’Inner Line Permit, un permís necessari per creuar determinats trams de la nostra ruta, a causa de la seva proximitat amb el Tibet. Des del petit poble gaudim d’unes vistes increïbles del Mont Kailash (6.638 m), conegut com la Muntanya Sagrada.

P10005653P1000555P1000557Com és costum aquí, esmorzem truita i chapatti en una dhaba (restaurant de carretera) i deixem enrere Pooh. El camí es troba en pèssimes condicions per culpa de les nombroses esllavissades de terra de les últimes setmanes, així que hem d’esperar unes quantes hores que les màquines retirin les roques més grans que obstrueixen el pas. Poc després, un cartell indica l’inici de la vall de Spiti.

P1000439 P1000581 P1000647A diferència de Kinnaur, a Spiti regna el budisme, i es pot percebre aquest canvi en l’arquitectura i el disseny de les cases. Aquí es troba la famosa gompa de Tabo, un dels monestirs budistes més antics del món, que data del 996 aC. El paisatge muntanyós d’aquesta regió ens deixa sense paraules, de manera que aprofitem per fotografiar l’entorn i gravar vídeos mentre pedalegem. A l’horitzó es divisa una imatge de postal: Ki Gompa, un monestir budista a quasi 4.000 m, situat a la part alta d’un turó.

P1000695 P1000707 P1000757 P1000780Sortim de Kaza i en Marc està esgotat. Porta dos dies seguits menjant arròs i bevent aigua i, malgrat tot, la diarrea es nega a desaparèixer. Amb penes i treballs, aconseguim coronar el Kunzum La (4.500 m), i xalem amb la panoràmica que se’ns ofereix des de dalt. Ens sentim minúsculs davant d’aquesta immensitat. Decidim desviar-nos del camí principal i prenem un camí estret, de pedres, que ens duu al llac Chandra Tal (4.300 m), un petit oasi turquesa enmig del cor de l’Himàlaia. Viatgem sense tenda de campanya ni màrfega, encara que a la vora de llac veiem que lloguen aquest material i també preparen menjar. Per poc més de 6€ al canvi per persona, tenim un sostre on passar la nit, dinar, sopar i esmorzar, encara que l’arròs amb dahl (llenties) sigui el plat únic. ¡Prohibit queixar-se!

P1000806 P1000814 P1000819 P1000822Amb la panxa plena i un txai que ens fa entrar en calor, passem per una secció catalogada per a molts com una de les deu pitjors carreteres del món. Sona a broma dir-li carretera, ja que es tracta d’un cúmul de roques i pedres inundades pel riu Chandra. Mai abans havia patit tant en un tram de 60 km. Amb més pena que glòria aconseguim deixar enrere Chhatru i, encara negats d’aigua pel ruixat matiner, ens allotgem en un modest guest house de Gramphoo regentat per un noi nepalès de 18 anys. Avui dormirem en un llit de pedres, amb un matalàs fabricat amb un parell de sacs de cebes i unes enormes rates que fan d’aquesta petita comunitat un lloc menys solitari. Al cap i a la fi, estem a recer.

P10008284

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s