Caixmir

P1010217El Caixmir és una regió dividida entre l’Índia, el Paquistan i la Xina, i un dels focus de disputes internacionals més importants dels darrers anys. És una terra amb una enorme diversitat ètnica i cultural.

La sequedat del paisatge i una calor sufocant ens acompanyen durant bona part del recorregut. A pas de cargol ascendim els 23 revolts que formen el vell sender de Jalebi Bends i topem amb el bonic poble de Lamayuru, conegut pel seu monestir i els seus monjos budistes. Entre camins de sorra i combois militars arribem al pas més alt d’aquest tram: el Fotu La (4.105 metres). Baixem i no veiem cap lloc on allotjar-nos. Preguntem als militars, que no saben què respondre’ns. De cop i volta, un autobús local s’atura a escassos metres de les nostres bicicletes i ens pregunta quin és el problema. Parlem amb el conductor i ens diu que podem anar a casa seva. L’espontània hospitalitat dels desconeguts justifica tot l’esforç realitzat en aquest viatge.

P1020166P1010085 1P1010114 P1010121 P1010136 P1010157 Mentre creuem modestos pobles amb construccions de fang i palla, arribem a Kargil. L’emoció es fa tangible. En aquesta localitat va tenir lloc la guerra de Kargil, el 1999, un conflicto armat entre l’Índia i el Paquistan que va provocar el vessament de molta sang. No passem desapercebuts. Una multitud d’ulls verds amagats rere burques obscurs ens observen amb timidesa, mentre que els venedors de te dels basars del carrer principal ho fan amb menys pudor. No hi ha sentiment de rebuig, sinó de sorpresa, ja que pocs turistes s’aturen en aquesta ciutat de pas. Aprofitem per provar la cuina de la zona, com la goshtaba (mandonguilles de carn de xai) o el yakhni (xai rostit amb iogurt), amb el conegut denominador comú del picant.

P1010172 P1010177 P1010178 P1010183 P1010199 P1010206Avui és un dia dur. El vent en contra és tan ferotge que fins i tot a les baixades hem de pedalejar amb totes les nostres forces. La pols que aixequen els combois ens deixa arrebossats de cap a peus. Amb tot, passem a pocs quilòmetres de la frontera amb el Paquistan i els senyals de You are under enemy observation (esteu sota l’observació de l’enemic) atorguen un aire inhòspit a l’escenari. Per fortuna, la proximitat de la població local suavitza aquesta terra ferida per anys d’enfrontaments militars. Una part important dels seus habitants provenen del Paquistan i són de pell blanca, ulls verdosos i fins i tot rossos. Són els brokpas. Més tard ens explicaran que part de la població caixmir té arrels indoàries, que es remunten a les migracions en temps pretèrits. Sens dubte, la gent més càlida i hospitalària que trobarem al llarg del viatge.

P1010207 P1010214 P1010216 P1010219 P1010226 P1010237Entrem a Drass amb el so de fons del cant a l’oració provinent del minaret. El carrer principal està esvalotat, ple de cotxes fent sonar el clàxon. Ens comuniquen que el Zoji La (3.545 metres), l’últim pas de muntanya abans d’arribar a Srinagar, està tancat per despreniments a la carretera. Durant la nit passada hi ha hagut divuit esllavissades. Davant la incertesa de la reobertura del trànsit, anem a dormir aviat i esperem que demà hi hagi més sort.

P1010247 P1010253 P1010255El sol radiant de les set del matí és un bon auguri. El trànsit s’ha reobert i iniciem la marxa animats. Davant nostre apareix la vall de Sindh, capitanejada per dues glaceres colossals a tots dos costats de la pista. Amb freqüència ens aturem a parlar amb pastors nòmades de sols 10 anys amb una habilitat magistral per dirigir els seus ramats d’ovelles. De Sonamarg emprenem un vertiginós descens que ens duu fins a la caòtica Srinagar, punt final del viatge. Abandonar la serenitat de les muntanyes per submergir-se a l’anarquia de les ciutats índies és un exercici que requereix de tota la nostra paciència.

P1010283 P1010291 P1010300 P1010414 P1010416Srinagar, capital de l’estat de Jammu-Caixmir, és famosa pels seus jardins, llacs i vaixellscases flotants. Poc després de sortejar els mil i un oferiments dels propietaris de diverses cases flotants, optem per quedar-nos al llac Nagin, a uns 6 km del centre, lluny del llac Dal, el més concorregut. Serà una decisió encertada, que ens permetrà gaudir d’una tranquil·litat insòlita fins aleshores. Tenim tres dies de marge abans d’agafar l’avió cap a Nova Delhi i practiquem un modus vivendi d’allò més perfeccionat: passem els matins al trepidant mercat de Ganderbal observant la perícia comercial dels locals, mentre que a les tardes llegim i prenem te a la terrassa de la casa flotant amb vistes al llac Nagin.

P1010433 3P1010444 P1010450 P1010468 P1010476 P1010484 P1010488El viatge s’acaba i els records de l’Himàlaia resten inesborrables a les nostres ments. Ens acomiadem de la serralada més alta de la Terra amb les alforges plenes de càlids somriures i paisatges onírics. Però, per damunt de tot, amb la certesa que algun dia tornarem a pedalejar per les muntanyes sagrades de l’Himàlaia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s