La terra dels Núbia

11

El nord del Sudan és una terra càlida, de color crema, carregada d’història a les seves espatlles. És una regió immersa en un desert àrid, calorós i gegantí, per bé que el riu Nil tinta de verdor allò que toca. Al seu voltant s’originen petits oasis plens de vida, d’on un entramat de cases de fang i amb portes de colors llampants els atorguen un cert aire de benvinguda. És la terra dels Núbia.

1

2Et lleves al matí, ben d’hora, per evitar els violents rajos de sol que cauen en aquest racó de món. L’estat de la carretera és excel·lent, acabada de fer, i és difícil perdre’s: una recta de 480 km et condueix fins a Dongola. Abandones la polsegosa Wadi Halfa per endinsar-te al desert i reviure sensacions amagades durant molt de temps. Els primers quilòmetres són molt durs, sobretot per a un cul massa aburgesat.

A pas de cargol creues poblacions aparentment abandonades, encara que uns ulls blancs com el cotó sorgeixen tímidament de la seva llar per donar-te la benvinguda al país. Els més petits, encantats de saludar i tirar-se fotos amb el hawaya, volen practicar el seu anglès, mentre que per altres és el moment d’iniciar-se en l’àrab. Continues pedalejant en aquest entorn agreste i oblidat, suant la cansalada, i sovint se’t convida a fer una pausa, jeure a l’estora i prendre un te amb l’amfitrió. Aquí tot funciona a un ritme més calmat, poc a poquet, no hi ha pressa. A més, qui vol estar al sol si pot estar a l’ombra?

3 4 4ASumes els quilòmetres més lentament del que voldries quan el sol del migdia t’obliga a aturar-te en una kafeteria per evitar la temuda pàjara. És l’hora del fuul, l’àpat per excel·lència de Sudan: mongetes amb salsa de cacauets, tot triturat i banyat amb oli, i pa, és clar. Abans, però, mans netes, sobretot l’esquerra! L’aigua tampoc no és cap problema. Al llarg de la carretera hi ha diversos avituallaments on pots carregar aigua d’unes paroles de fang ovalades, malgrat poc després quedi calenta com pixat de burra i amb regust a clor per les gotes potabilitzadores.

Amb l’estómac ple i ajegut en un dels beneïts llits de què les kafeteries estan proveïdes esperes que el sol caigui un xic. Poques vegades aconsegueixes descansar ja que sovint tens la companyia d’un sudanès interessat pel teu viatge, pel país d’on véns o pel teu nom. I el clàssic: si ets del Barça o del Madrid.

5 5A 6 7

8Reprens la marxa mentre esculls la cançó que s’adequa més a l’estat d’ànim d’aquell moment i, llavors, els pensaments flueixen per sí sols. Quan la tercera xifra apareix al comptaquilòmetres, cos i ment es fonen en una simbiosi perfecta: les cames avancen soles i la ment és nítida i clara. És l’instant preuat que cerques, allò que justifica els esforços i minimitza els contratemps. Una fracció de temps suficientment valuosa com per enganxar-t’hi per sempre, sense més raó que la de descobrir nous horitzons al damunt d’una bicicleta. Al cap i a la fi és com una droga, tal i com magistralment ho explica en un article el bon amic Raimon.

910El cel ataronjat assenyala la fi d’una altra jornada i arriba la calma. És hora de muntar la tenda i reposar, guarir-se de la calor asfixiant. Prepares una mica d’arròs blanc amb salsa de tomàquet mentre la dopamina que corre a les venes embelleix, encara més, la posta de sol. Tot seguit és el torn de les estrelles. I és que els deserts, per malparits que siguin, disposen d’uns cels nocturns impressionants, com el d’Atacama. És llavors quan penses que ho hauries de fer més sovint, això, de veure postes de sol i cels estrellats, encara que acompanyat si pot ser. Rendit, et deixes caure al damunt de la màrfega i fas una lectura mental de la jornada. Un dia més, una petita victòria. I imagines com serà l’endemà: més desert, més calor, més quilòmetres. Per damunt de tot, però, ho fas amb un somriure de felicitat, amb la certesa de fer quelcom que t’apassiona.

12 13

Des de Khartoum (Sudan). Km 1026. Salut!

Anuncis

16 pensaments sobre “La terra dels Núbia

  1. Jartum, què guai! El llibre que em vas deixar de Kapuszynsky en parlava… Molt bé! Veig que el ritme és bo.

    Diumenge vaig veure la perduda i el missatge tard. Vaig una mica liat aquesta setmana però divendres o dissabte trobo un moment per fer-te un truc.

    Abraçada,

    X

    Pd: Bona redacció!

  2. Que bé Gerard!!! tot va sobre rodes i veig que disfrutant molt de tot el que t’envolta! m’ha encantat l’escrit 🙂 aconsegueixes que el lector vulgui teletrasnportar-se i viure tot el que estàs vivint! un petóoo i endavant!

  3. Hi Gerard, good to read about your trip! A friend who visits Khartoum regularly for work suggests that you do not go to Juba, as it’s a bit dodgy. Bonne route!
    John

    • Hi John, thanks for the advice! However I didn’t plan to go further south, but east to Ethiopia, where kids will be awaiting me with rock-throwing games other cyclotourists say!

  4. Bones noiet!! Veig que estàs vivint una nova aventura. Molta sort i gaudeix al màxim que no dubto que així serà. Una abraçada 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s