Hawaya, hawaya!

P1050421Mentre molts esportistes cerquen el “where is the limit?” en proves d’ultradistància, jo he trobat el meu tot entrant a una capital africana amb bicicleta. Camions, burros, autobusos, tuc-tucs… i un ciclopelacanyes per allà mig. De fons, com no, l’omnipresent banda sonora de hawaya, hawaya!

Khartoum, la ciutat on conflueixen el White Nile i el Blue Nile, vibra les vint-i-quatre hores del dia, i té uns mercats plens de vida i de colors. Amb tot, té els seus espais per descansar també, i és que una habitació amb ventilador després d’una setmana d’intensa calor al desert ha estat el més semblant al paradís.

1

Un volt pel riu Nil amb joves universitaris de Khartoum

2Amb les piles carregades encarava un tram de 600 km fins a Etiòpia. El paisatge, ara, es transforma gradualment. De l’aridesa i del color cafè del desert veig com els camps de conreus i els ramats de xais dibuixen un entorn més viu, més colorejat, per bé que molts d’aquests efectes cromàtics siguin de merda. Bosses de plàstic, botelles d’aigua, embolcalls de paper d’alumini i animals morts en estat de descomposició… una barreja que, sota un sol de justícia i amb vent en contra, és poc més que vomitiu.

3

Una síndria que valia el seu pes en or!

Quan m’allunyo el suficient dels abocadors naturals planto la tenda en un lloc amagat de la carretera, encara que no sempre passo desapercebut per a tothom. Un vespre vaig enxampar in fraganti un xaiet que bevia del bidó d’aigua pensant que era la teta de sa mare! I pobre animal, va rebre el seu escarment per part del seu petit pastor, que movia el fuet i reproduïa uns sons per guiar el ramat de manera magistral!

4

5A mesura que m’apropo a Etiòpia els poblats canvien de fesonomia. De construccions amb parets de xapa metàl·lica i sostre d’uralita, a cases de fang i palla, circulars, amb sostre cònic.

6

El sol descendeix i m’aturo a comprar aigua i arròs per l’acampada diària. Al racó d’una cabanya una gentada es congrega al voltant d’una planxa de ferro; juguen al dominó, i de seguida posen a prova les meves habilitats. Més tard vénen els joves del poblat a preguntar-me si vull jugar un partit de futbol amb ells. Són les cinc de la tarda i ja he complert amb la quota diària de quilòmetres, així que no m’ho penso dues vegades per bé que les cames em fan figa.

789Quan el partit finalitza i m’encamino a acampar a la vora d’un edifici buit, un noi se m’apropa i, amb un anglès excel·lent, em diu:

– “En Mohammed –i assenyala un noi entre la multitud- diu que per a ell seria un honor que dormíssis a la seva cabana, avui”.

– Oi tant, el plaer serà meu, li contesto amb decisió.

La cabana d’en Mohammed es troba a la comunitat de Al Gadmbaliya, un petit racó de món a 200 km d’Etiòpia. Creuem diferents cabanes davant la sorpresa de la població local, que em saluda tímidament; semblen encuriosits de veure un hawaya per aquí. Entrem a la seva modesta llar i em diu que jo dormiré al seu llit, ell dormirà a terra. M’hi nego en rodó, mentre li ensenyo la meva tenda. En Mohammed insisteix i diu que a Sudan sóc el seu convidat, per tant he d’acceptar la seva hospitalitat, així de senzill.

Posa tres llits a fora en forma d’U, a l’entrada de la cabana, que serveixen de cadires, i a continuació arriben uns amics seus. Porten un bol amb una mena de pa negre sucat amb llet fresca, acabada de munyir, i amb la ma dreta espioquem bocins d’aquesta delícia. A mi em donen un altre got de llet, i somriuen en veure la celeritat amb què l’engoleixo. Els ensenyo el fogonet que duc i els cuino pasta amb tomàquet, que entra dins del meu gran repertori culinari. Més tard arriba un altre noi i porta més menjar. En un bol, pasta fina, semblant a la massa d’una creppe, i, en un altre, una barreja de verdures i de carn trossejades banyada en una salsa sospitosament viscosa. En Mohammed desapareix de cop i volta i, deu minuts més tard, torna amb un refresc i unes galetes pel hawaya. Altra vegada intento rebutjar tanta hospitalitat, però no hi ha manera.

11

Sopem com ho fan aquí a Sudan: tots junts, plegats, a fora, sota un cel que embadaleix. Sovint em pregunten com és la vida a Espanya, a Europa, i em diuen que somien en un futur millor a l’estranger. Per a mi és difícil tractar aquest tema: vivim en realitats distintes. Els explico que molta gent a Europa no viu tan bé com mostren els serials americans que veuen a la televisió i, que molta d’aquesta, pagaria per viure uns moments tan humans com ho fan aquí cada capvespre.

Al matí em desperto amb un bol de bunyols casolans i una gerra de te –txai- al costat del meu llit. Ja no sé què dir. Esmorzem plegats i intercanviem números de telèfons, per quan vinguin a Barcelona, em diuen, trobar-nos i conèixer el lloc on visc. Em poso la roba bruta dels dies anteriors i reprenc la marxa en una carretera solitària. Reflexiono sobre el dia anterior i sóc incapaç de trobar una explicació a tot plegat. Mai abans no havia viscut una hospitalitat tan humana, tan pura i senzilla. Aquesta gent m’ha obert el seu cor i m’ha trencat el meu.

12

Em repeteixo mentalment la fortuna de viure experiències com aquesta i que, al cap i a la fi, aquí rau l’essència de viatjar amb bicicleta: les persones. Per més fotografies de paisatges onírics o de postes de sol ataronjades, quan miri un mapa i assenyali Sudan recordaré que persones anònimes fan brillar aquest món.

Des de Gallabat (Sudan). Km 1643.

Anuncis

25 pensaments sobre “Hawaya, hawaya!

  1. Llegint-te m’he sentit com si hagués compartit taula amb en Mohammed, els seus amics i tu.

    Aprofita-ho, no saps quant val, tot això!

    Una abraçada, hawaya! Se’t troba a faltar.

    X

  2. Les paraules transmeten una sensació d’humanitat pura el que es viu en aquelles terres.

    “Per a mi és difícil tractar aquest tema: vivim en realitats distintes. Els explico que molta gent a Europa no viu tan bé com mostren els serials americans que veuen a la televisió i, que molta d’aquesta, pagaria per viure uns moments tan humans com ho fan aquí cada capvespre.”

    Això es ben cert!

    Per cert, com t’hi entens? Francès? Anglès? idioma internacional de gestos i somriures?

    Gaudeix Gerard!

    • Ep Biel!

      En comptades ocasions trobes gent que parli més enllà de quatre paraules en anglès, però com bé dius, l’idioma internacional de gestos i somriures mai falla!

      Ja tens encaminat el teu viatge?

      Una abraçada

  3. Molt bo Gerard,vindras amb una quantitat de material fotografic i video,que espero poder veura.Ara el que no podrem disfrutar com u has fet tu sera de les experiencies que has viscut,cosa que espero ens podras comentar.Una abraçada disfruta i cuida’t

    • Hola Pere, què diuen per la Bisbal?

      Per aquí tot bé, encara que de material de vídeo no en tinc pas… em fa una mica de mandra, sincerament, per bé que després ho trobi a faltar!

      I tant, serà un plaer venir al Mundial a fer un passi!

      Fins aviat

  4. “Aquesta gent m’ha obert el seu cor i m’ha trencat el meu”. M’has emocionat amb aquestes paraules. Veig que tot va bé i, sobretot, que estàs gaudint! Molts petons Genaro.

  5. increïble!!! experiències aixi són el que dona sentit al que estàs fent, se’ns dubte! si és que per donar, no fa falta tenir res. Segueix gaudint així 🙂 una abraçada forta!

    • Hola Nuri, quina il·lusió el teu comentari! Què tal per Suïssa, gaire fred? Per aquí tot va sobre rodes, i que segueixi així pels quilòmetres que queden per endavant!

      Un petó per a tots tres!

  6. hola Gerard, la Nuri i lÂlex som la Nuri Clarà i lÀlex Camarero , , que et seguim totes les petjades que fas je je , cuidat molt , que això han de ser vivències i experiències per no poder oblidar mai més. una abraçada ,

    • Hahaha, què bo! Pensava que m’havia escrit la meva cosina Nuri que viu a Suïssa, amb el seu marit Jordi i el seu fill Àlex!

      Per aquí tot molt bé, avui he arribat a Addis Ababa, capital d’Etiòpia. Demà faré el visat de Kènia i, quan el tingui, posaré rumb cap al sud. Uns dies de descans m’aniran moooolt i moooolt bé!

      Merci per escriure’. Una abraçada i fins aviat!

      G

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s