El país dels desnivells

7Marxar de Gonder és més fàcil que no pas arribar-hi. La carretera, que ara es dirigeix al sud, dibuixa unes línies menys agressives i creua escenaris rurals que descriuria com idíl·lics si no fos pels crits de “money, money, money!” dels nens embogits.

12Pastors esquifits de cames fibrades, amb una manta fina enrotllada a les espatlles per protegir-se de la fresca matinal, caminen descalços i amb un bastó entre braços mentre guien els seus burros. Les dones, també descalces, fan equilibris per traginar una gerra, un cistell o qualsevol altre accessori damunt del seu cap. D’altres, menys afortunades, penso, carreguen a l’esquena un voluminós feix de troncs d’eucaliptus que les obliga a caminar capcotes. A primer cop d’ull, tant homes com dones tenen un posat seriós, fred, distant. “Salaam”, els dic, i llavors ells em retornen la salutació en forma de reverència tot ajupint part del seu tronc cap endavant, i elles somriuen i es pregunten qui és aquest farenji guarnit amb barret, pantalons ajustats i sandàlies. No les culpo, entenc perfectament les seves rialles.

345Baobabs gegantescs, denses línies d’eucaliptus i generosos ficus són els encarregats de contornejar un paisatge muntanyós que, al pas dels quilòmetres, adquireix més tonalitats de color verd. Sovint tinc la sensació d’estar pedalejant per la serralada dels Andes, encara que les pedrades que rebo diàriament m’esvaeixen aquest pensament. A les pujades lentes i empinades una munió de petits –i no tan petits– acostuma a rodejar-me mentre reclamen diners de manera insistent. En molts països els gossos m’han perseguit; a Etiòpia hi ha pocs gossos, però els nens omplen aquest buit amb nota.

6 8De camí a Bahir Dar, la Riviera Maya dels etíops, topo amb dos joves que es desplacen amb bicicleta després de visitar uns familiars en una petita comunitat. Un d’ells, l’únic que parla anglès, es diu Birnanu. Té setze anys, viu en un orfenat a Bahir Dar i, amb la primera frase que traça, desplega una maduresa inaudita per la seva edat. A mesura que avancem plegats s’interessa per conèixer la vida a Europa, com és la seva gent, quins somnis tenen els nens d’allà. Em pregunta també quina visió tinc del seu país, i quines diferències hi trobo respecte del lloc on procedeixo.

– “L’Etiòpia rural no és un lloc fàcil per a viatjar amb bicicleta. Començo a estar tip dels nens etíops i de les seves demandes de diners, les quals, si s’obvien, es tradueixen en una pedrada”, apunto amb delicadesa per no ofendre’l.

– Amb fermesa i to seriós, en Birnanu respon: “Com bé has dit abans, vivim en realitats distintes. Has d’entendre la major diferència existent entre tu i jo, les oportunitats. Mentre tu recorres Etiòpia amb bicicleta per pur plaer, molts de nosaltres no podem decidir allò que volem. A efectes pràctics, l’educació no és un dret en moltes zones rurals del país, com has vist, i a llarg termini és un problema important”.

Assenteixo amb el cap i deixo que continuï.

– “Jo sóc un afortunat. De ben petit vaig ser acollit i vaig rebre una educació a l’orfenat de Bahir Dar, fundat amb diners dels anglesos. Ara estudio per ser metge, per tal d’ajudar a les famílies més necessitades i que el progrés arribi d’una vegada a Etiòpia. Podria dur una vida tranquil·la fent les meves coses –és cinturó negre de taekwondo–, encara que possiblement mancaria de sentit. A l’Àfrica, el benestar comú, de la família, és més important que qualsevol decisió personal. Tinc clar que la meva vida s’enfocarà a que els demés tinguin, com a mínim, una oportunitat”, conclou en Birnanu amb una determinació fulgurant.

Es fa el silenci mentre busco unes paraules, qualssevol, a la desesperada, per respondre’l. Em sento avergonyit del què li he dit abans i m’empetiteixo, cada vegada més, mentre divago dins de la meva bombolla de viatges i bicicletes. No se m’acut res més: “Em deixes parat, Birnanu. Mai no he conegut una persona de setze anys amb aquesta maduresa i les coses tan clares”.

– “Tu mateix ho has dit abans, Gerard: vivim realitats distintes”, conclou amb un somriure amb regust de victòria.

9

D’esquerra a dreta: Abene, Birnanu i un servidor

12

Cançons de bon dia abans d’entrar a les aules

Fa un matí calorós i assolellat quan trobo un senyal que diu: Redueix la velocitat! Gorja amb zona de despreniments de roques, corbes i vent. És la Blue Nile Gorge. Quedo embadalit amb l’imponent paisatge que es presenta enfront meu, i encara més amb el descens vertiginós: vint quilòmetres i 1.000 metres d’altura desfets en poc més de mitja hora! Com que sense ying no hi ha yang, he d’ascendir uns altres 1.000 metres d’altitud en vint quilòmetres per plantar-me a l’altra banda de la gorja… Per distreure’m del desnivell inhumà de la pujada entaulo conversa amb altres companys de terreny: uns babuins, que em miren encuriosits des de diferents punts de la carretera. De lluny semblen més graciosos del que realment són. Una parella em dóna l’esquena i m’obsequia amb un primer pla del seu cul rosat i pelat, mentre que, intueixo el pare, amb un tamany que fa basarda, em ronca quan passo a prop seu. A partir d’aleshores ha tocat prémer els pedals de valent!

1011Amb més pena que glòria arribo a Addis Ababa, on friso per un descans necessari. Els desnivells d’aquest país apreten el físic de debò, però són els nens i les seves pedregades el que realment m’esgota a nivell mental. Avui, per exemple, han afegit una altra frase al seu repertori: “FUCK YOU!”. No he pogut contenir el riure, i és que algun altre ciclista devia haver perdut els papers a aquesta alçada… Amb tot, passaré uns dies a la capital d’Etiòpia per carregar bateries, fer el visat de Kènia i (intentar) fer de mecànic.

Des d’Addis Ababa (Etiòpia). Km 2596.

Anuncis

11 pensaments sobre “El país dels desnivells

  1. quinaaaa paciènciaaaaa!!! pero àaanims que malgrat els pedres s’ho val! ja veus com entremig del caos sempre hi ha algú que fa que valgui tan la pena fer aquests viatges 🙂 un petóo i endavant!

    • Quin remei, Alba! Diuen els que han creuat Àfrica amb bici que si s’aconsegueix pedalejar per Etiòpia, s’està preparat per viatjar per qualsevol país! Esperem que sigui així perquè les piles se m’esgoten per moments! Un petonet guapa!

    • Hola Biel!

      Des de fa dies he adoptat una actitud impassiva total, és a dir, em mantinc aliè a tot el que hi ha/passa al meu voltant. El problema és que sovint et perds el paisatge brutal d’aquest país. Però quan has d’estar més pendent de si reps pedregades o no, malament rai… Paciència, queda poc!

      Ja tens la bici?

  2. La pell de gallina amb l’enteresa d’en Birnanu. Aquest viatge et deu fer veure més que mai de les tonteries que ens queixem a diari aquí dalt. Quan torni a sonar el despertador per anar a treballar segur que t’ho prendràs de manera diferent. Bona nit fiera. Segueix descobrint, tastant i aprenent de l’aventura.

    • De moment em permet tenir paciència davant les pedregades i els insults que rebo sovint… però sí, suposo que més endavant, una vegada ho hagi paït tot, em farà veure les coses d’una manera diferent.

      Què, ja tens maletes llestes? Una abracada tio!

  3. Hola Gerard.
    M’he tornat una seguidora del teu blog!
    He parlat amb les mestres de cicle superior perque en parlin amb la mainada. Penso que els agradaria molt. També he dit que si van seguint el teu viatge segur que quan tornis vindràs a l’escola a parlar amb ells (no t’ho he demanat abans però estic segura que t’agradaria).
    Apa doncs, segueix vivint “a tope” i no deixis d’escriure.
    Una abraçada,

    Maribel (la mare de l’Aitana)

    • Hola Maribel, quina il·lusió el teu missatge!

      Oi tant, pots fer la difusió que vulguis del bloc, és obert a tots als públics!

      Compta-hi, ens veiem a l’escola a la tornada! 😉

      Una abracada,

      G

  4. Hola Gerard!

    Buuf… M’he posat al dia llegint pràcticament tota la ruta que estàs fent. T’envejo, segueixo pensant que ets molt valent : )

    Reconec que el que he llegit amb més atenció, de fet ho he rellegit un parell de vegades més, ha estat la conversa amb en Birnanu. M’ha posat la pell de gallina i a la vegada m’ha fet replantejar temes sobre l’educació i el privilegi que és per alguns poder estudiar.

    Me n’alegro que tot estigui funcionant bé. Molts d’ànims per tots aquells moments en què a vegades no tenim paraules per respondre i una abraçada carregada d’energia positiva per la resta de moments en què la ruta es converteix en pujades empinades i caloroses!

    Un petó ben ben fort!

    Gisela.

  5. Ja els hi pots dir als nanus aquests que parin o baixo un moment a repartir pedrades ehh!!
    Cuida’t i avisa’m quan estiguis instal·lat!
    salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s