Tres dies intensos

P1060348

Un riu de color de xocolata enclotat al fons d’una tupida vall separa Ruanda de Burundi. A les sis del matí em planto a l’oficina d’immigració per segellar la sortida de Ruanda i, a l’altra banda del pont, tramitar el visat de trànsit de tres dies que m’obligarà a suar la cansalada per creuar el muntanyós, encara que diminut, Burundi.

P1060310La pobresa de l’Àfrica es fa notòria arran de carretera tant bon punt creuo la frontera: nens mal vestits amb samarretes foradades de talles gegants –els que en porten, clar–, jaquetes fetes de parracs inutilitzats, humils cases construïdes amb canyes i palla, i restaurants de llautó amb una higiene lúgubre. M’aturo a esmorzar a l’establiment que sembla més atapeït. Les mirades d’estupefacció dels treballadors que devoren l’únic àpat del dia m’intimiden, encara que de seguida em fan un lloc entre el banc de fusta i una taula que s’aguanta de miracle amb dos filferros mal posats. El menú és senzill: un plat d’arròs amb mongetes i plàtan fregit. Malgrat el preu –quaranta cèntims d’euro– dues o tres persones mengen del mateix plat. Quan em serveixen, un dels nois em dóna la meitat d’un avocat, per bé que m’hi nego. Insisteix, diu que necessitaré energia per arribar a Bujumbura, però és ell en realitat qui s’ha d’atipar, de manera que afegeixo una cullera més a taula. “Bon dia amic, benvingut al nostre país!”, em diu en francès un noi alt i jove, ben vestit, mentre se m’apropa per donar-me la mà. “Et desitjo un bon viatge. És un plaer que visitis el nostre país”.

P1060311 Per sortir de la profunda vall remunto un llarg i empinat ascens entre plantacions de cafè i, com als veïns del nord, el verd elèctric d’un paisatge tropical. És diumenge i la carretera arrebossa d’activitat; una munió de gent s’encamina a l’església, cadascú a la del seu poble. Em fascinen els vestits tradicionals de les dones, amb estampats impossibles i colors encegadors. La majoria duen un mocador al cap, de conjunt, per protegir-se del sol sufocant. Ritmes hipnotitzadors de tambors, veus celestials que brillen a l’uníson i danses que encomanen alegria són els ingredients de les misses dominicals a l’Àfrica. Creient o no creient, val la pena entrar en una església per gaudir d’aquest espectacle.

P1060327En un parell d’ocasions em sento com l’home del sac, doncs unes criatures se’n van corrent amb llàgrimes als llums en passar per davant de casa seva. Em pregunto si la seva mare els ha explicat la versió africana del conte… I és que Burundi és un país verge en referència al turisme, una moneda amb dues cares. Per una banda, la genuïnitat de les trobades, la calidesa de les salutacions i la inexistent infraestructura turística permet al viatger experimentar l’autenticitat del país. I, per l’altra, tal genuïnitat pot jugar en contra. Si m’aturo en una tenda a comprar aigua, en qüestió de segons em trobo rodejat per mig poble. Si canvio diners per obtenir moneda local, una gentada procura que no m’equivoqui. I si em desplaço amb bicicleta, sóc l’home blanc a qui tothom vol saludar, per bé que això impliqui crits, xiulets o persecucions. En cap ocasió no hi ha malícia, sinó que és un tret cultural. La privacitat que entenem a Europa, aquí, no existeix.

P1060328 P1060329 P1060333Passo pel dens Parc Nacional de Kibira, llar de goril·les de muntanya abans de la guerra civil entre Tutsi i Hutu de fa quinze anys. I és que els belgues, com a Ruanda, introduïren les diferències ètniques per dividir i conquerir la població local. Per fi, des del capdamunt d’un senyor port de muntanya, entreveig la capital, Bujumbura, i el llac Tanganyika al seu voltant. Un sinuós i ràpid descens de quinze quilòmetres em fa oblidar la fatiga que sento a les cames.

P1060335Pedalejar per la vora del llac Tanganyika és com fer-ho pel Carib: palmeres, sorra blanca i aigua clara. Sort que no hi ha polseres de tot inclòs! I és que el ritme diari, aquí, és relaxat. Homes que jeuen al carrer amb música a tot drap, cerveses en mà des de bon matí i partides de billar inacabables. Les embarcacions de fusta tornen de la mar amb una pesca generosa, i els mercaders s’apressen a comprar les millors peces. L’olor moribunda dels pobles pesquers no és excusa per no menjar-hi peix fresc, de qualitat, i a bon preu, com a Rumonge. La jornada maratoniana d’avui finalitza amb una cervesa i una bucòlica posta de sol davant del llac. Així, tot és més fàcil.

P1060347 P1060365P1060368P1060391Del no-res apareix una paret intimidadora de mil metres verticals. Sense samarreta i aprofitant cadascun dels hidrats de carboni amb què m’omplí l’estómac ahir a la nit, ataco amb vigor aquest gegant. Poc a poc guanyo altitud mentre deixo enrere les bicicletes xineses de pinyó fix, rovellades i carregades amb excés, coll amunt, i els conductors m’envien crits de courage.

P1060401A Mubanda obtinc el segell de sortida de Burundi i segueixo la pista, ara rogenca i en mal estat, que durant quinze quilòmetres passa per terra de ningú fins la frontera amb Tanzània. Un cel negre i amenaçador m’obliga a reflexionar sobre què em trobaré en breu. L’oest de Tanzània és remot i salvatge, amb pistes pedregoses que es converteixen en piscines de color vermell durant l’època de pluja. I, precisament, és quan jo hi entro. Creuaré els dits…

P1060405

Des de Mabanda (Burundi). Km 5.535

Anuncis

17 pensaments sobre “Tres dies intensos

  1. Graciós això dels nens que marxen plorant… Suposo que és el que s’explica en molts reportatges de gent que va a indrets remots de l’Àfrica: alguns nens no han vist en la seva vida un home blanc, i tot el que poden saber-ne segurament serà sobre històries de l’època de les colinitzacions, amb tot el dolent que hi ha al darrera.

    Força i ànims! Avui arriba l’Abel per passar 4 dies per aquí. Brindarem a la teva salut.

    Una abraçada i fot-li al molinillo!

    X

  2. M’espero amb ganes el següent capítol…amb fotos fantàstiques acompanyades d’unes explicacions que, des d’aquí, Europa, semblen una novela d’aventures.

    Ánims…

  3. Cada vegada, Gerard, estic més enganxada al bloc.No solament ens informes sinó text i fotografies ens fan rodar amb tu.
    Moltes gràcies i ànims, que ja ho tens!

  4. increïble el contrast cultural entre països eh! però és meravellós!! segueix disfrutant! i aviam si veus un negre albí per tanzània que malauradament van molt buscats…. Un petóoo i endavant guapo!!!!

  5. Gerard!!! wauuuuuuu que maco aquest blog i el que escrius! sempre que puc i faig una ullada. Quina gran experiencia que estas visquent! Me n’alegro molt que la teva aventura estigui anant tan bé. Et continuaré llegint. Molt anims!!! Una abracada des de Xile 🙂

      • Eiiii!!! per aquí molt bé!!! si he sentit algun tremolor que d’altre i la veritat es que fa por, sobretot quan s’allarga…. pero aquí les construccions son segures! el divendres ja arriben els bacanars de visita i tinc moltes ganes de tenir-los per aquí!!! Sort i anims en la teva aventura!!! et seguiré llegint!!! un petóoo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s