El llac dels somnis

4

Com un ocell migrador a la recerca del bon temps, em planto a Malawi amb els ànims ensorrats. L’exigent oest de Tanzània no sols ha deixat petja al meu cavall de ferro, sinó que ha estat l’antítesi d’un viatge amb bicicleta: acumular masses quilòmetres en pocs dies. Quan es pedaleja amb l’únic argument d’abandonar un país, el paisatge i les persones passen a un segon pla i només es desitja menjar i dormir. Cansat d’aquest tarannà, somio despert amb una altra joia africana, una perla blavosa: el llac Malawi. I pretenc agafar-m’ho amb calma…

1 3

D’entre la verdor dels arrossars i de les palmeres que acompanyen el riu Songwe, entreveig la blavor del llac Malawi al poble de Karonga, al nord. Pescadors esprimatxats de pell aspre i mans destres, d’ulls clucs pels temporals del sud que arriben en època de pluges, asseguts entre velles embarcacions de fusta contornejades amb la perícia d’un cirurgià. Arreglen les xarxes que llançaran més tard a la mar, quan el sol s’amagui i el cel es tenyeixi d’un color roig encegador. L’endemà, ben d’hora, abans que la claror aparegui des de Mozambique, a l’altra banda del llac, recolliran les preuades peces i les vendran al mercat local, és a dir, al carrer. Senzilles paradetes de fusta corcada i de xapa metàl·lica seran l’aparador del millor peix del país: dels diminuts usipas fins als generosos chambos. El llac Malawi és un oasi d’or pels malawis, conté fins a sis-centes espècies diferents de peix, la meitat d’elles endèmiques.

2  5

L’excel·lent carretera que voreja el llac serpenteja entre menudes poblacions pesqueres, amb humils cases construïdes amb fang i palla, i paradisíaques platges de sorra blanca i fina on les hores passen poc a poc. Aquí, la vida té la seva pròpia inèrcia, i la pressa no hi és benvinguda. De seguida m’adono que el títol que situa els malawis com a un dels pobles africans més alegres i simpàtics  és vertader. Ja siguin les bicis-taxis, els vianants o les tendes, sempre rebo salutacions d’allò més cordials. Sovint, amb massa entusiasme… El sol il·lumina el cel i em dibuixa un somriure gegantesc, d’orella a orella, així de senzill; i és que Malawi pot ser molt benèvol amb el ciclopelacanyes de torn. Les jornades són curtes i finalitzen amb acampades d’insomni a la vora del llac. Un bany, jeure a la sorra, cervesa en mà i embadalir-se amb les postes de sol que regala aquest país; instants en què poc més se li pot demanar a la vida.

10

7 8 9

Vull aferrar-me a la costa, un paradís per qui estima la blavor del mar, però la carretera s’endinsa ara a l’interior del país i ho fa amb uns pendents que em fan suar el llúpol dels dies d’autoindulgència. Una vegada al capdamunt, somric com un babau amb les siluetes estilitzades i blanquinoses que traça la badia de Chilumba i de Chitimba. M’acomiado del llac amb recança. Pretenc enfilar-me a Livingstonia, el balcó més espectacular de Malawi, encara que m’ho desaconsellen aferrissadament. La pluja torrencial dels últims tres dies ha convertit la pista en un autèntic mar de fang i, venint de l’oest de Tanzània, és l’últim que desitjo… Així que, abans de tornar a la costa, poso rumb a la frontera de Zàmbia i visito la Reserva de Vwaza, on literalment es pot acampar entre animals salvatges. El llac Kazuni és el plat principal, pati d’esbarjo d’hipopòtams, cocodrils i elefants.

– “Els elefants vénen al llac Kazuni o estan a l’altra banda d’aquest?”, pregunto a l’oficial de l’entrada.

– “Normalment sí, se’n veuen. Vénen davant del campament, però aquesta setmana estan a uns quilòmetres més enllà, a l’altra banda del llac. Vols contractar algun tour?”, conclou mentre m’ensenya un full amb les activitats ofertes.

– “Uhm, no gràcies. Vaig al campament a muntar la tenda”.

– “Cap problema. Segueix aquesta pista sorrenca i, al cap de cinc-cents metres, quan vegis el senyal de càmping, gira a l’esquerra”.

Altres turistes m’havien comentat que els elefants solen estar a l’altra banda del llac, de manera que, fent-me el suec, passo de llarg el senyal de càmping i inicio el meu safari particular. De cop i volta la pista s’empetiteix i les gegantines merdes d’elefants amb què topo m’obliguen a fer equilibris per no trepitjar-les; alguns babuins salten de branca en branca i m’espanten amb aparicions estel·lars amb el cul enlaire. Noto que l’ambient està carregat. Una olor forta, seca, de vida salvatge –dedueixo–, m’absorbeix i em posa els pèls de punta. Tinc els cinc sentits a flor de pell. Al cap de trenta minuts el soroll d’un cotxe que s’apropa en sentit contrari m’abstreu dels meus pensaments. Són els guardes de la reserva, dalt d’un pick-up, i sostenen amb autoritat un parell d’escopetes cadascun.

– “Què fas per aquí amb bicicleta? No veus que hi ha elefants i altres animals perillosos en aquesta reserva? No pots venir aquí sol. Un guarda armat ha d’acompanyar-te, en tot cas, però sempre dins d’un tour organitzat”.

– “Estic buscant el senyal del càmping”, els etzibo amb cara de no haver trencat mai cap plat.

– “Puja al cotxe i t’hi duem nosaltres. Està a deu quilòmetres d’aquí, l’has passat de llarg”.

– “Us segueixo amb la bicicleta, som-hi”.

D’elefants no en veig, però d’hipopòtams… un munt. Acampar a quinze metres del llac, sortir a fer un riu a la nit i trobar-te un monstre d’aquest calat mentre ronda vagament a prop teu és tota una experiència. Després d’aquest espant, junt amb els roncs dels seus amics, em costa agafar el son…

12 13

“No m’ho puc creure, una altra vegada!”, renego amb ràbia acumulada. La llanta de darrera, la que havia comprat a Uganda, ha rebentat. Inspecciono la roda i m’adono que la boixa està mal muntada. “Maleït mecànic!”, escupo en veu alta entre mirades d’estupefacció. A la sortida de Tanzània un mecànic em canvià els coixinets de la roda i, en muntar la roda altre cop, ho degué fer malament. Sens dubte he d’aprendre mecànica! Arribo a Mzunzu amb la bicicleta trinxada i m’encamino al mercat local. Allà hi trobo la mateixa llanta xinesa de joguina que he vist en cada país africà. Com que ja sóc un expert en la matèria –en cercar recanvis de llantes a l’Àfrica–, poso en pràctica el modus operandi apropiat. De mecànic en mecànic pregunto per algun ciclista local, alguna associació, algun grup, per tal d’adquirir material de segona mà. Res de res, aquí utilitzen la bicicleta per treballar, no pas per esbarjo. Cap cot, m’assec en un escaló i veig arribar un noi jove amb una bicicleta de fibra de carbó de gamma alta. Alça la persiana del seu establiment i li formulo la mateixa pregunta. En Soul es converteix en el meu àngel de la guarda, doncs truca a tots els seus amics i coneguts en la desesperada recerca de la maleïda llanta. Al cap de sis hores torno a tenir roda. Una llanta holandesa antiga, old-school, amb radis curts d’altres rodes; veurem quant aguanta. A l’Àfrica és difícil trobar recanvis de qualitat, per bé que sempre hi ha una solució per qualsevol problema. Viatjar a l’africana: anar tirant. O pole pole (poc a poc), com diuen a Kènia i Tanzània.

14 16

A mesura que baixo cap al sud la vida es torna més precària. Homes envoltats dels plàstics de Double Punch –una ginebra barata– a mig matí; parracs grisosos que pul·lulen al voral de la calçada jugant amb les escombraries; i senzilles tendes on trobar arròs és una odissea. Un senyor de cara curtida que descansa a l’entrada d’un establiment em mira amb ulls de conversa. És mestre de primària de l’escola del poble, i té un somriure contagiós.

– “Quin és el secret de la felicitat dels africans?”, una pregunta que sovint formulo.

– “No et puc respondre perquè no tinc la resposta. Només sé que, a l’Àfrica, sempre hi ha coses per fer: treballar al camp, cuidar els fills o ajudar els amics. Mentre tot això succeeix, arriba el moment d’acomiadar-nos d’aquesta vida. Aquí no tenim temps de preguntar-nos què és la felicitat”.

11

Interessants paraules, les d’aquest bon home, sobretot tenint en compte que l’esperança de vida a Malawi és de quaranta-cinc anys. En aquesta part del país la densitat de població augmenta, com ho fan també els incessants crits de “Mzungu, give me money, pen, sweet… GIVE ME!” dels petits. La meva paciència no és ara la mateixa que cinc mil quilòmetres més al nord. De vegades la situació és tan exasperant que l’única solució passa per posar la música a tot drap i ignorar-los. En l’actualitat Malawi està de moda entre les ONGs i, com va ocórrer amb Etiòpia durant els anys vuitanta, rep xifres rodones en forma d’ajuda internacional. Molts projectes suposen una millora substancial en la vida dels malawis però, a la vegada, repartir diners a canvi de res té una repercussió negativa en les generacions més joves. Algunes veus africanes proposen tancar l’aixeta de l’ajuda internacional i crear, des d’Àfrica i per Àfrica, una economia adequada a les necessitats de la seva població. El problema? La corrupció dels governs i dels polítics.

17 18Desenganyat amb la turística Nkhata Bay decideixo marxar a la recerca de tranquil·litat al costat del llac. Èol m’ho posa difícil amb severes fuetades provinents del sud, per bé que les acampades de luxe ho recompensen amb escreix. Descobreixo racons immaculats, minúscules cales de pel·lícula, on gaudeixo de la màgia de les nits africanes. Les trobaré a faltar, sens dubte. Aquest racó del continent negre m’ha robat el cor, com la seva gent. Si algun dia em perdo, ja sabeu on trobar-me.

15 19 20

Des de Dedza (Malawi). Km 7.406

Anuncis

12 pensaments sobre “El llac dels somnis

  1. Ja era hora d’una mica de calma després de la tempesta! Creuarem els dits perquè la llanta aguanti fins a Sud-Àfrica, tot i que si vols que te n’enviem una des d’aquí… o espera… potser això interrompria la “col·lecció d’emocions intenses”, no? ; )

    Abraçada, fes bondat i no deixis d’escriure!

    X

  2. :)) hauras de publicar totes aquests escrits en un llibre quan tornis! no deixaria de llegir-te..ja em veia jo al llac malawi o en alguna d’aquestes caletes deixant passar el temps i simplement gaudint de la posta de sol i contemplant els estels africans 🙂 ja veuras com aquest cop la roda aguantarà almenys fins a Sud-àdrica!!! molta energiaaa guapo!

  3. Hosti Gerard! Molt bé tio, ara ja fa pinta que estas ben adaptat al continent. Continua gaudint cada segon!
    Per cert, la meva bici esta al caure, sera desempaquetar-la i començar a pedalar. Moltes ganes!!

    Una forta abraçada

  4. Gerard, no saps com m’agrada llegir-te en un dia de rutina a catalunya, m’alegro que hagis pogut gaudir del llac i fes cas al guardes o encara tindràs un ensurt, jeje només falta que hagis de pedalar amb aquesta bici i la seva llanta davant d’un elefant!!! jeje

    Ànims!

  5. Preciós relat aquest de Malawi. M’ha agradat especialment la resposta que et van donar sobre què és la felicitat per als africans, realment una altra visió de la vida!! Tu, de moment, ja l’estàs notant i la riquesa descriptiva dels teus relats i les fotografies, ens arriba de ple. Molts ànims i ara ja sabrem per on buscar-te.

  6. Efectivament, impossible contactar amb tu per telèfon avui…

    Per molts anys fenòmenu!!! Espero que, encara que sigui lluny de nosaltres, avui et retis un petit homenatge, més enllà del que està sent el viatge.

    Una forta abraçada, et trobem a faltar!

    X

  7. Té cullons que hagis d’arribar fins a Malawi per adonar-te que necessites aprendre mecànica jajaja Agafes un dia a la tarda a ton germà i que t’ensenyi el que va aprendre a la carrera. Quan arribis a Sud-Àfrica estaràs massa bé i voldràs tornar enrera. Disfruta molt, seguim animant des de lluny.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s