Un petit gran regne

1

De puntetes. Així passo per l’última monarquia absoluta d’Àfrica: Swazilàndia. Un país petit i verdós, sovint omès per a molts viatgers, i que en dos dies em deixa un dolç regust de boca. Els Swazis són amables i riallers, fins al punt que és difícil avançar donat que tothom vol parlar amb tu, fins i tot els policies.

0 Swazilàndia és coneguda com la Suïssa d’Àfrica. Les muntanyes de l’oest i del nord-oest conformen un escenari sublim pels amants de la naturalesa, per bé que jo em cenyeixo a la banda est del diminut regne de Mswati III. Durant dues jornades pedalejo contra un ferotge vent de cares, el mateix que impregna l’ambient d’un aroma ensucrat, i és que els voltants arrebossen de cultius de canya de sucre, una indústria potent al país. Molt millor aquesta fragància que no pas la podridura dels suburbis de les capitals.

2– “Jove, estàs casat?”, em pregunta l’Anne, la venedora de plàtans d’una parada al carrer, mentre m’ensenya una fotografia de la seva néta en una Blackberry xinesa.

– “No pas. I vostè, està casada?”.

– “Sí, des de fa anys”.

– “Però… amb quantes altres dones comparteix el seu marit?”, xiuxiuejo amb un somriure picaresc. A la Swazilàndia rural la poligàmia encara existeix.

– “Amb una altra dona, només”, afirma amb orgull.

A primera vista un matrimoni a tres bandes pot semblar bizarre, però és ridícul si es compara amb les xifres de l’actual monarca Mswati III (quinze dones) i amb les del seu avi Sobhuza II (cent vint-i-cinc).

– “I a l’hora d’anar a dormir… com s’ho fan?”, i li pico l’ullet.

– “Doncs me’n vaig a l’altra casa a cuidar les meves nétes; no hi ha cap problema”.

3Uns senyals de color verd adverteixen del perill de lleons i d’elefants en la secció que creua el Parc Nacional de Hlane. Com sempre, ni rastre d’ells, però sí del meu animal predilecte: el senglar africà. Amb la cua sempre amunt, entre passes curtes i còmiques, m’és impossible de fotografiar-lo. És un animal tímid i sempre és més ràpid que jo. A les Gavarres sovint trobo senglars i, aquí, el seu cosí africà.

4 76Intento enganyar el meu cervell amb les vistes de les muntanyes de Lebombo, embadocadores, sempre a la meva esquerra, fins que l’ombra del ciclopelacanyes queda reflectida davant meu i és hora d’aturar-me. Faig nit a Big Bend, i uns joves em comenten que, a les afores, hi ha un backpackers. Trenta minuts més tard i després de perdre’m unes quantes vegades topo amb l’allotjament: unes barraques de llautó, prefabricades, on uns altres joves juguen al billar. Són universitaris i viuen en aquesta “residència d’estudiants”. Passo la tarda jugant amb ells, parlant sobre el seu país i les seves idees de futur. Uns nanos encantadors.

– “La generació de joves Swazis amb educació rebutgem les polítiques prehistòriques de Mswati III; no volem ni una monarquia absoluta ni estem a favor de la poligàmia”, conclou en William, amb posat seriós. Ell desitja emigrar a Canadà, on té la seva xicota, o bé a Europa, on li agradaria fer un màster. Un nano ferm, amb les idees clares.

???????????????????????????????9???????????????????????????????La frontera amb Sud-àfrica no sols separa dos països, sinó dues Àfriques diferents, dues realitats distintes. L’aduana sud-africana brilla per la seva modernitat, miris allà on miris, i veig llunyanes les barraques de metall, brutes i plenes de funcionaris corruptes de països anteriors. Serà l’última frontera que creuaré en aquest viatge i, una gran part de mi, la que ha viscut, sofert, après i plorat a l’Àfrica negra, quedarà enterrada en aquesta terra tan humana, tan especial.

Des de Lavumisa (Swazilàndia). Km 9.217

Anuncis

8 pensaments sobre “Un petit gran regne

  1. Me n’alegro un munt que hi hagis passat! No et recomanaré Leshoto perquè un país que té la seva cota més baixa per sobre de 1000 m no deu ser gaire assequible pel que et queda.

    Força i pedala fort, que ja ho tens!!!

    X

  2. Gerard!! com m’agrada llegir-te i seguir la teva historia…. quantes vivencies…. molts d’ànims en aquestes últimes etapes!! una abraçadaaa

  3. Hola Gerard!! ostres felicitats pel blog i per les vivències que estàs visuquent! estàvem buscant informació perquè aquest estiu anem a Moçambic amb la meva parella i hem descobert el teu blog i no puc parar de llegir. No sabem massa encara quina ruta farem, (amb bus, no amb bici 🙂 ), però llegint el teu blog suposo que ens aventurarem a visitar el nord. Records!!

    • Ep Anna! Una volta al món… quina enveja, tu! Sí, diuen que el nord del país és genial, així que no us el perdeu! El centre, per on vaig entrar jo des de Malawi, no té gaire encant… a excepció de la seva gent. I la costa del sud… brutal! Moçambic i la seva gent és dels meus països preferits! Que ho gaudiu! Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s