A ritme caribeny

1

Hotels imperials, centres comercials luxosos, i restaurants i pubs d’allò més colorejats. Ramats de turistes amb camises estrafolàries recorren tot l’any les seves avingudes gegantines amb l’omnipresent polsereta tot inclòs: benvinguts a Cancun, un Benidorm a la caribenya. Malgrat tot, la línia costanera de Cancun és famosa a nivell internacional, et deixa sense alè. En primer lloc, pel color blau turquesa de les seves platges de somni i, a continuació, per la humitat que t’abraça des que et lleves fins que te’n vas a dormir. Quan respirar fa suar.

 

8 9

Em dirigeixo cap al sud per la monòtona carretera federal i converteixo la parada als cenotes en un ritual diari. Els cenotes són unes cavernes amb aigua subterrània, una mena de coves que em retornen a la vida abans no caigui a mans de la temuda pàjara. Gràcies a la plataforma Warmshowers m’allotjo amb en Javier i la Clara a Playa del Carmen, una parella que tres anys enrere va donar a llum a la Bicineta, un projecte de promoció i ús de la bicicleta en aquesta coneguda ciutat mexicana. I entre iguanes que s’escapoleixen pels vorals de la carretera arribo a Tulum, un poble amb regust a paradís que en l’actualitat s’ha convertit en un parc d’atraccions per als turistes. Amb prou feines trobo un raconet de platja que no sigui engolit pels hotels… La Riviera Maya és un destí fabulós, encara que dista de ser l’edèn d’un ciclopelacanyes.

2 3 4 5 6

10

A la fi trobo el meu Carib Mexicà particular: Punta Allen. Un diminut poble pesquer a l’interior de la Reserva de Sian Ka’an, un espai inundat de bon humor, ritmes lents, farcit de palmeres i cocoters, i rodejat d’un blau turquesa tan clar que fins i tot encega.

11 12 14 15

Al moll, mentre les embarcacions descarreguen les capses a vessar de llagostes rogenques, creuo algunes paraules amb en Jose Antonio, un dels pescadors de la cooperativa local.

– “Amigo, aquí en Punta Allen sí se respira un aire más relajado que las vecinas Playa del Carmen y Tulum”, li comento.

– “Así es, hermano. Aquí vivimos en paz. En Punta Allen los pescadores formamos parte de una cooperativa local, e intentamos que todo el negocio no se nos vaya de las manos como ha pasado más al norte”, apunta en Jose Antonio mentre m’ensenya una llagosta d’un quilo i mig.

– “Pero antes de llegar al pueblo, ya dentro de la Reserva de Sian Ka’an, vi un montón de propiedades privadas, hoteles en venta…”.

– “La corrupción llega acá también, como puedes imaginar. Hace unos años, un famoso narcotraficante mexicano tenía una propiedad a pocos kilómetros de aquí. A veces nos preguntamos cuánto tardará todito en echarse a perder”, conclou amb resignació.

16 18

En un mapa detallat diviso una línia fina que creua el cor de la Reserva de Sian Ka’an, fins a Felipe Carrillo Puerto. No n’estic del tot segur, per bé que qualsevol alternativa a la carretera federal és benvinguda, més encara si hi ha terra per mig. Els pescadors locals em confirmen que hi podré passar amb bicicleta i, per cinquanta pesos, em duen amb una embarcació de la cooperativa al teòric inici del sender. Un menut finestró s’obre entre una vegetació selvàtica i espessa, com si estigués a punt d’entrar a la gola del llop. Som-hi. El caminet està completament inundat, doncs es tracta d’una zona de manglars. A més, una molsa semblant al verdet recobreix la pista i em fa zigzaguejar al damunt d’aquesta. De cop i volta, un dejà vú. Durant setanta quilòmetres em barallo amb unes mosques que mosseguen de valent, fins i tot a través de la roba, com les seves cosines tse-tse africanes. Sento el soroll d’animals que s’endinsen selva endins abans no els pugui atrapar amb la mirada, però tot i així topo amb serps, iguanes, un parell de cocodrils, i rèptils que desconec. De jaguars, ni rastre.

19 20

7 13

Amb el meu cavall d’acer fet un autèntic nyap trepitjo Laguna Bacalar amb ànsies de descans, sorra i mar. Però la temporada de pluges sembla allargar-se i, mentre acampo a la nit, una tempesta tropical trenca un dels pols de la tenda, fent un forat al sostre del piset. Goteres, un èxit. Per fortuna, els recanvis que tragino arreglen el desperfecte.

21 22

Un últim ruixat tropical em porta navegant fins a Chetumal. No he abandonat Mèxic i ja tinc ganes de conèixer la resta del país. El caràcter càlid i afable de la seva gent m’ha fascinat, com també la seva gastronomia i les aguas naturales. Abans no creuo la duana, m’aturo a esmorzar en un comedor económico de mala mort d’on, un noi vestit de Pare Noel, es mou al ritme de reggaeton. No hi ha cap fila de nens i nenes amb els ulls brillants a l’espera d’entregar-li una carta amb els seus desitjos, però jo, encuriosit amb aquest Pare Noel caribeny, m’hi apropo. “Hola Papá Noel, Me gustaría que la temporada de lluvias se acabara ya. Muchas gracias”.

Anuncis

2 pensaments sobre “A ritme caribeny

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s