El patufet d’Amèrica Central

18

El Salvador és el patufet d’Amèrica Central. Un país diminut i amb mala fama, que les maras han tatuat amb l’agulla de la por. Un d’aquells racons de món que la majoria de turistes creua de pressa, com més ràpid millor. L’únic problema que hi ha és que, si es travessa el país tan ràpidament, es pot perdre l’ocasió de viure en persona la famosa hospitalitat salvadorenya.

“¿Y para dónde se dirige, amigo?”, un clàssic que escolto tan bon punt creuo la frontera de Las Chinamas. Quasi sempre ho desconec. Per regla general no tinc cap itinerari preestablert abans d’entrar en un país sinó que, sovint, el determina la curiositat del gat amb set vides. Què s’amagarà darrera d’aquella serralada marronosa? Per on passarà aquella línia vermella discontínua tan temptadora? En d’altres ocasions, visitar un amic és motiu suficient per fer una volta tan llarga com innecessària. I així succeeix a El Salvador, quan em desvio a Santa Ana, al nord, per visitar en Roberto, a qui vaig conèixer en un concert a Antigua. Amb ell descobriré la vessant més rítmica del país més petit d’Amèrica Central al so de la de cúmbia, és clar.

1 2 4 5 6

L’endemà aprofito el matí per visitar el llac de Coatepeque. Per bé que és més petit i modest que el llac d’Atitlán, té unes vistes impressionants: els pics del Cerro Verde, Izalco i Santa Ana fan d’escut natural perquè ningú s’hi escoli entremig. A la riba de Coatepeque conec tres joves guanacos que gaudeixen de les seves vacances entre cerveses, sortides amb llanxa al llac, i més cerveses, i després de dinar plegats, em conviden a visitar amb ells un curiós rodeo a la localitat de San Sebastián. Dos dies al país i no he tingut temps d’avorrir-me encara.

7 8 9 11

Una vegada em desempallego del maleït tràfic de Santa Ana poso rumb cap al seu volcà homònim (2.365 metres), a través de la Sierra Apaneca Ilamatepec, important territori cafeter. La pujada és tan empinada que a estones penso que el podré fregar amb les puntes dels dits, però llavors torno a la realitat: això no és Guatemala. A més, físicament em sento fort com un roure i tan sols haig d’hidratar-me bé per resistir les fuetades d’un sol gens pietós. Part d’aquesta volta es justifica també per recórrer una de les perles d’El Salvador, la Ruta de las Flores. Un bonic recorregut per diversos pobles colonials com Apaneca o Juayúa, coneguts per la seva gastronomia i artesania indígena.

12 13

Tant la carretera com el paisatge que m’acompanyen de camí a la costa són avorrits. Que llunyana queda ara la vegetació espaterrant de Guatemala… A diferència dels seus veïns, gran part del territori d’El Salvador ha estat desforestat, majoritàriament per la superpoblació i l’explotació de la terra per cultius dedicats a l’exportació de productes com el cafè, el sucre o el cotó. Un altre aspecte que em crida l’atenció és l’aparença de la gent. Amb prou feines trobo fisonomies indígenes dels Pipils, sinó que la majoria de rostres tenen més faccions europees que altres països d’Amèrica Central. Trist llegat de la guerra civil, que es va saldar amb una brutal repressió cap als indígenes.

14A

14

Després d’agafar la Carretera Litoral i jugar amb els constants puja-i-baixa de la Costa del Bálsamo, arribo al Pacífic. Quasi no recordava quina cara tenia. L’última vegada que ens vam trobar va ser a la costa xilena, fa cinc anys. Pel camí he vist petites cales paradisíaques embolcallades amb palmeres i sorra fosca, i només penso en saltar a l’aigua per treure’m la capa de sal que cobreix la meva pell. A la fi em planto a El Zonte, un poble que viu sense presses i on les onades marquen els horaris. Ni l’aigua ni la sorra són com les del Carib, però l’aroma salat que brolla de les onades em recorda al Mediterrani. Potser per això i també per una posta de sol inoblidable, marxo amb recança. Si a l’Àfrica va ser Vilankulo (Moçambic), a l’Amèrica Central serà El Zonte.

16A 17 El plat per excel·lència d’El Salvador és la pupusa, una tortilla farcida amb formatge, carn i frijoles. A banda de l’omnipresent arroz con pollo, el meu estómac engoleix quantitats ingents de pupusas. Hauria d’haver fotografiat les cares de les cuineres en demanar-los pupusas de quatre en quatre…

15A 15B 15C

Mentre queixalo efusivament una de les cinc pupusas que demano per sopar en un poblet del litoral, se sent un tret al carrer. Per l’agudesa del so sembla que no ha estat gaire lluny d’on sóc. Les filles de la mestressa entren a correcuita al comedor, ben agitades. “Venga hijas, se acabó jugar a la calle. Quedaros en el patio, ahorita”. La resta dels comensals, que són salvadorenys, continuen com si res no hagués passat; sóc l’únic que m’he sobresaltat. M’apropo a la cuinera per demanar-li una sisena pupusa, i li pregunto de pas si aquell so era un petard, per bé que conec la resposta. “No, mi hijo. Era un ajuste de cuentas por lo que ocurrió hace tres días (…). Balazos”, i simula amb el dit índex de la seva mà dreta diversos forats al meu tòrax. “No se preocupe, no tiene nada que ver con ustedes, los turistas”.

16B

L’endemà, quan em poso en marxa, veig un parell de sabates que pengen del fil elèctric que dóna la benvinguda al poble, tal i com marca el ritual de les bandes. Perdut entre els meus pensaments, recordo ara aquella pregunta que em van fer tan bon punt vaig creuar la frontera. ¿Es verdad que, en Europa, cuando matan a una persona la noticia aparece en el telediario?, em diu una venedora de fruita. Quan més tard llegeixo que El Salvador té una mitjana de disset homicidis per dia, entenc el perquè de la seva curiositat. Un país on la vida d’una persona és barata i la mort és part del dia a dia.

Les dues maras més conegudes d’El Salvador són la MS (Mara Salvatrucha) i la M-18. S’enfronten entre elles pel control de territoris i l’extorsió de negocis. I un aspecte que desconeixia: coaccionen també la població civil. Això ha provocat que les maras hagin sembrat la llavor de la por al carrer. Militars armats fins les dents a les places, vigilància privada als negocis, controls policials a les carreteres, botiguetes amb els barrotes… A partir de les vuit del vespre no hi ha ningú al carrer. De cop, tot és desèrtic. De nit, l’aire es torna més dens.

Els comentaris de la gent amb qui parlo em deixen bocabadat. “Cuando vamos a trabajar fuera de nuestro pueblo, tenemos que pagar a las maras para acceder a su territorio”, apunta en Johann, un enginyer agrònom que treballa pel govern. “A excepción del parque, en mi barrio no salgo a la calle para nada más”, em comenta en Kike, un noi que m’allotja a casa seva a través de la xarxa Warmshowers i que em prohibeix sortir a fer un vol a les quatre de la tarda. O en Jose, un treballador d’un restaurant a la platja d’El Cuco. “Nos vemos obligados a pagar una cuota (de $20 mensuals) a las pandillas. Si no lo hacemos, en tres días nos matan”, xiuxiueja mentre alça el dit índex de la mà dreta i se l’apropa als llavis en un senyal de silenci. “Ya lo ves. Estamos atrapados. El país está quebrado”, i s’afanya a servir una altra taula. La ruleta de la vida, néixer a un lloc o a un altre.

3

Un vent lateral que acaba girant en contra meva intenta arrencar-me sense èxit el barret de palla que duc, però a la fi em planto a Usulután amb tres xifres al comptaquilòmetres. Allà descobreixo una de les peculiaritats d’El Salvador: els motels. Si arreu d’Amèrica Central m’he allotjat en pensions més o menys ronyoses, a El Salvador sovint em toca fer-ho en cases d’amor. I no per voluntat pròpia, sinó perquè és l’únic tipus d’allotjament que trobo. Un modest edifici on aparques el cotxe a l’interior, tanques la persiana ràpid i corrent per mantenir l’anonimat de la infidelitat, i llavors creues la porta dels somnis. No cal que dir que, viatjant sol i amb una bicicleta com a companya, aquesta història perd el poc glamour que podia tenir.

19 20 21 22

Amb l’avinentesa que és festiu gaudeixo d’un parell de dies a la platja d’El Cuco, a l’Oriente del país, la Costa Brava dels salvadorenys de la capital. I hi arribo amb un descens frenètic amb vistes privilegiades al volcà Chaparrastique (2.130 metres). Lluny de regnar-hi la tranquil·litat, la platja s’omple de cotxes, quads, escombraries i botelles de cervesa. Els guanacos i jo compartim idees oposades quant a cap de setmana de platja. A pocs quilòmetres d’aquesta localitat tinc la sort de topar amb en Jose Inés, membre de Warmshowers i tota una institució del cicloturisme a El Salvador. “Para mí es un privilegio hospedar a un cicloviajero. Cada uno de ellos tiene una historia singular. Y aunque sólo sea por un día, sé que yo formaré parte de esa historia”. Conèixer persones com aquest bon home és un dels motius per continuar sumant quilòmetres.

23 24 25 26 27

De camí a la frontera amb Hondures em trobo immers en un mar de pensaments contradictoris, un cas similar al que vaig viure a Burundi: un país petit, malmès a nivell internacional, on la població local s’esforça perquè t’emportis una bona experiència i tornis a casa amb una idea diferent d’allò que només es veu a la televisió. Com em va dir en Jose, “El Salvador es un país que está bien jodido, hermano, pero si tienes la suerte de conocerlo de la mano de su gente, verás qué grata sorpresa te vas a llevar”. I així ha estat, amic meu.

Anuncis

3 pensaments sobre “El patufet d’Amèrica Central

  1. Quina manera de pedalar, viure la tensió i sentir-se immers en aquest viatge tan teu, que entrada rere entrada ens fas posar la pell de gallina. Despertant aquest sentiment visceral de veure món! Salut des de l’Empordà!

  2. bufa,….tens tota la raó en quan a la ruleta de neixer en un país o en un altre…ahir mateix en un programa de TV3, Sense Ficció, Rescat a Lesbos…..Vinga ànims i sort i salut

    Date: Tue, 26 Jan 2016 20:57:52 +0000 To: ramonipol@hotmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s