Un breu impàs

11

Hondures és d’aquells països que no encapçalen portades de revistes de viatges ni rànquings vacacionals, sinó documentals de pandillas. O, com a mínim, fa uns anys enrere. Les xifres diuen que en l’actualitat la seguretat del país ha millorat de forma exponencial, i gran part dels índexs de criminalitat es concentren a les dues ciutats més importants del país: San Pedro Sula i Tegucigalpa. Jo no visitaré ni una ni l’altra, sinó que el meu pas per Hondures serà tan anecdòtic com intranscendent, i és que tres dies són insuficients per agafar les mides d’un país.

1 2

A primer cop d’ull percebo algunes diferències amb El Salvador. Les pupusas s’anomenen ara baleadas, els dòlars americans es converteixen en lempiras, les tiendas passen a dir-se pulperías, i els hondurenys són més reservats que els salvadorenys.

3 5

El que no canvia, però, és el paisatge desèrtic de l’última setmana. L’aridesa del terreny i els colors cremosos és tot el que diviso des de la meva bicicleta. Em costa de creure que aquesta sigui una regió productora de frijoles, blat i síndries. Els sis mesos que dura l’estació plujosa li deu donar una nova cara. Si més no, així m’ho explica en Nelson, un senyor jubilat que controla la carretera amb les seves ulleres de sheriff.

4 7

‘Hasta ayer estaba bastante fresquito. Hoy ya hace un poquito de calor’. Durant les tres jornades que recorro aquesta petita porció hondurenya del sud, el mercuri s’enfila fins als quaranta graus degut a un aire sahelià provinent del Golf de Fonseca. Les gotes de suor que llisquen pel meu cos no arriben gaire lluny, ja que una bafarada xardorosa les evapora i les transforma en un finíssim polsim de sal que m’abraça amb força. ‘D’on surt això? Que hi deu haver un incendi?’. És com obrir un forn a ple funcionament en un dia d’agost i apropar-s’hi per treure la safata. De cop i volta visualitzo imatges del Sudan. Intents desesperats de refugiar-me a les kafeterias a partir del migdia, quan el sol esdevenia amo i senyor de la carretera. A Hondures segueixo la mateixa tàctica, amb la lleugera diferència que m’arrecero a benzineres amb aire condicionat i wi-fi gratuït.

13 12 Descobreixo també que els conductors hondurenys pertanyen a l’últim eslavó dels homínids de l’Amèrica Central. Com més gran sigui el vehicle, més avall premeran l’accelerador. En més d’una ocasió em veig obligat a saltar del voral (inexistent) de la carretera per no ser esclafat per aquests monstres de l’asfalt i no convertir-me en carn de carronyaire, com les desenes de gossos que he vist en el darrer mes i mig. Moments en què venero el meu retrovisor tal i com els grecs feien amb les deïtats humanes.

6

9 10

8

És poc objectiu fer una valoració d’Hondures amb els tres dies que he pul·lulat pels seus aires de foc. A l’inici del viatge em temptava la idea de creuar la Moskitia, al nord-est del país, i entrar a Nicaragua per aquell enclavament remot. Guatemala em va captivar des del primer dia i hi vaig passar quasi un mes. La bona reputació dels salvadorenys em va empènyer fins al Pacífic i, una vegada allí, tan sols em restava creuar aquesta menuda porció d’Hondures. És difícil enamorar-te de la terra dels catrachos mentre pedales per carreteres perilloses i el sol et desfà la pell. Qui sap si hi haurà una segona part.

14

‘(…) y luego viene Nicaragua, mi país preferido’. Paraules d’en Lontxo, el gran dels grans. Un cicloviatger basc que acumula a les seves alforges dos-cents mil quilòmetres i vint anys de ruta pel món. L’assumpte promet.

Anuncis

10 pensaments sobre “Un breu impàs

  1. Ja ja ja, la vida es “como montar en bicicleta…” Ben encertat!
    Segur que Nicaragua serà una bona etapa. Segueix pedalant i escrivint!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s