Per terres de berbers

32

Mentre sona el cant del muetzí amb la puntualitat d’un despertador suís, pujo a la terrassa superior del cèntric riad on m’allotjo a través d’unes escales summament estretes. Encara és de negra nit, però puc guaitar les primeres passes d’aquest fresc dissabte de finals de desembre: la dona refeta que va a buscar el pa, el taxista impuntual que recull uns clients a corre-cuita, i les persianes descolorides dels comerços que s’aixequen amb peresa. Marràqueix es treu les lleganyes dels ulls i comença a badallar. Continua llegint