Arriba l'hora d'abandonar els contraforts de l'Himàlaia i tancar així la segona etapa del viatge. El comiat ha de ser d'alta volada.
La cirereta a la travessa de l'Himàlaia dels darrers mesos s'amagava a la remota vall de Mechuka, coneguda com la Frontera Prohibida, a tocar del Tibet. Un racó tan salvatge com dur d'arribar-hi, i és que les meves cames diuen prou, a la fi.
Jornades de descans empetitint-me vora els sis i set mils. De visitar gompes oblidades i fronteres tancades. De passar fred i conèixer els Memba, la tribu local originària del Tibet.
L'Himàlaia mai no decepciona. Que continuï la festa.
Bitàcola de viatge (6/01/2020)
⠀
"A l'hivern, les valls d'Arunachal Pradesh s'enfosqueixen d'hora. Les casetes de la tribu dels Galo, fetes de bambú i troncs de fusta, comencen a fumejar com la pipa d'un pirata.
Pregunto on puc plantar la tenda als tres adolescents que regenten una petita botiga arran de camí. Amb el dit índex de la mà dreta assenyalen una petjada que s'amaga entre la vegetació. La segueixo, una mica a les palpentes, fins arribar a un llogaret de set o vuit famílies. Xiulo perquè algú surti a rebre'm. Demano pel 'chief', l'autoritat de la comunitat, com s'acostuma a fer a l'Àfrica rural.
Quan m'assignen una tarima coberta per un sostre de fulles seques de plataner, on còmodament podré muntar la tenda, sé que no passaran més de deu minuts fins que algú em convidi a passar la nit a casa seva. Aquesta ha estat la tònica a Arunachal Pradesh, un dels meus racons preferits d'aquest viatge, i avui no en serà l'excepció.
A la vora del bukhari -la llar de foc oberta omnipresent a Arunachal-, el patriarca frisa d'alegria per tenir un estranger a casa. És un caçador respectat al poble, i això mateix intueixo mentre dibuixa amb els braços el volum del darrer porc senglar que va matar. "Mai no n'ha parat cap, aquí, de turista", em dirà el seu fill de vint-i-un anys, amb un anglès acceptable. I això és motiu de celebració, es veu. La dona de la família prepara un arròs amb bambú deliciós, acompanyat de carn de mitun, cobejada com poques. Per regar-ho, apong, cervesa de mill casolana, que, curiosament, mai no acaba de baixar al meu got.
El llit és el mateix terra de bambú, protegit amb un parell d'estores que faran de matalàs. I ben a prop del foc, que la fred apreta de valent."
