Un intens ruixat nocturn s’endú la calitja que ha assetjat el centre del país durant l’última setmana, i permet clissar ara els matisos cromàtics del paisatge. Al davant, uns pics vermellosos, solemnes, talment fets de fang, m’assenyalen el camí; sembla que algú els hagi esgarrapat, ja que tenen unes esquerdes pronunciades a la seva falda. Continua llegint
Edificis ruïnosos abandonats, contenidors de metall, simetries quadriculades esculpides amb escaire i cartabó, i un ventall inacabable de tonalitats grisoses. És tot el que albiro de camí a Bixkek des de l’interior d’una ferralla amb rodes, capitanejada per un taxista esprimatxat d’uns quaranta anys amb més dents d’or que seny al volant. El dia es comença a despertar, i les llums més primerenques acoloren els afores de la capital. Continua llegint
