La vall de Bartang és una regió de vida humil i simple, on no hi sobra res. És també un dels racons més remots i inaccessibles del Pamir per culpa dels camins de pedres i de les crescudes dels rius, que tallen les comunicacions i aïllen els llogarrets.
Per damunt de tot, tanmateix, és un dels indrets més espectaculars de tot el Pamir, tant pel seu paisatge lunar com per la calidesa i l'hospitalitat persa dels seus habitants.
Passat el coll d'At-Baikal (4.655m) es descendeix seguint el riu Mozkul. Poc després, una pista desdibuixada vira a l'oest cap a la vall de Bartang, una de les zones més remotes i inaccessibles de Tadjikistan.
⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
Tan bon punt hi vaig treure el nas, una família tadjika d'ètnia kirguís em va convidar a entrar a la seva iurta i em va oferir un segon esmorzar: iogurt, te, pa, mantega de iac, etc. I és que, sovint, aquells que viuen a les zones més apartades són els primers que obren les portes de casa seva al transeünt.
Creuar en bicicleta la Reserva Natural de Zorkul és pedalar entre gegants. Quatre dies en completa solitud per un dels indrets més espectaculars i recòndits del Tadjikistan, amb un llac d'altura, valls infinites, rius a creuar, paisatges d'altres planetes i l'Hindu Kush al rerefons. Ah, i amb parada final a unes termes!
Acompanyat per @pedaleandoenlibertad
